Resultats de la cerca frase exacta: 599
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
llengua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan musculós dels vertebrats, molt mòbil, revestit d'un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, que serveix com a òrgan del gust i com a òrgan principal de la deglució, la succió, la masticació i l'articulació de sons. La punta de la llengua [...]
|
|
2.
hispanisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Idiotisme peculiar de la llengua castellana. Mot o gir d'aquesta llengua emprat en una altra llengua. [...]
hispanisme
|
|
3.
italianisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Idiotisme peculiar de la llengua italiana. Mot o gir d'aquesta llengua emprat en una altra llengua. [...]
|
|
4.
retraduir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a traduir a la llengua original (un text que havia estat traduït d'aquesta llengua). [...]
|
|
5.
arcaïtzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Usar arcaismes. Omplir d'arcaismes (un text, una llengua). [...]
|
|
6.
desarcaïtzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eliminar els arcaismes (d'un text, d'una llengua). [...]
|
|
7.
idioma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua, especialment considerada com a pròpia d'una comunitat determinada. [...]
|
|
8.
normativitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre a norma, a regles definides, especialment codificar (una llengua). [...]
|
|
9.
sinologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estudi de la llengua, de la cultura i de la civilització xineses. [...]
|
|
10.
arromançar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en romanç o llengua vulgar romànica (allò escrit en una llengua clàssica). [...]
|
hispanisme
1 m. [FL] [LC] Idiotisme peculiar de la llengua castellana.
2 m. [FL] [LC] Mot o gir d'aquesta llengua emprat en una altra llengua.